Les tres velletes

El passat dia 14 la Roser Ros a classe de Comunicació ens va contar una metàfora per explicar el camí que fan les històries per arribar a les persones...

Tracte de tres velletes tan velletes que el nas els arribava a les barbetes. Tres velletes que fan arrivar les històries muntades en tres cavalls que corren més depressa que el pensament. La gent les rep, les pensa, les fa servir, les explica, les canvia... Aquestes tres velletes són:
La Oída: tímida i treballa quan vol, es deixa emportar per uns estímols que no posem sempre en marxa voluntàriament, però la Oída no sap treballar sense una altre velleta, la memòria.
La Memòria: no surt mai de casa, és molt familiar i no li agrada ensenyar-se perqué hi ha una altra velleta que es mostra per ella, la veu.
La Veu: s'encarrega de comunicar als altres, és aparentment la més exterior del pensament però la que triga més. Les altres dues fan de magatzem. La Veu utilitza el llenguatge per exterioritzar tot allò que ha estat guardat. És una fabricació física que no pots emportar-te, però pots escoltar-la. I només existeix si existeix un cos que personalitza el que diu la Veu amb un acompanyament corporal sileciós. El moviment més important és el fet amb les mans.
La Veu està tancada en una capsa i dos llacets que són les mans.