Valoració i síntesi del blog

Tot el que ha comportat el blog m'ha servit positivament a nivell de coneixements.
En les assignatures de plàstica, música i seminari he volgut plasmar en el meu blog activitats i apunts apresos a classe que m'han agradat especialment.
En comunicació he penjat exercicis a petició de la Roser Ros i d'altres pel mateix motiu que les matèries anteriors.
D'altra banda, l'assignatura de TIC ha sigut la mes treballada en aquest projecte. És cert que en molts casos m'ha suposat una dificultad fer algunes pràctiques, però a mida que he obtingut nous coneixements m'he desnvolupat amb més facilitat.

Dues pràctiques de TIC que m'agradaria ressaltar són, en primer lloc l'activitat de JClic, tot i que jo i a meva companya no hem sabut ni pogut penjar en el blog el resultat de l'activitat. Com a exercici m'agradat descobrir un tipus d'aprenentatge per als infants diferent, que a més a més com a professor pots crear per treballar el tema que vulguis. Crec que és un mètode que pot donar bons resultats a nivell didàctic.
En segon lloc ressaltu la classe pràctica de la PDI. Crec que és un eina que hauríen de fer servir les escoles, sense abusar. I que pot aportar molts aventatges als nens.

En resum, m'ha agradat estar pendent de mantenir aquest blog, i de buscar informacions extres, ser creativa, innovar, etc. Ja que mètodes com aquest personalment m'ajuden a facilitar-me l'aprenentatge.

JClic

Què és Jclick?

És un entorn per a la creació , realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia desenvolupat dins la plataforma Java.
És una aplicació de sofware lliure basada en estandars oberts que funciona en diversos entorns operatius: Linux,MAC 0S X, Windows i Solaris. Està format per un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per ralitzar diversos tipus d'activitats educatives: puzzles, associacions, exercicis de text, paraules encreuades, sopa de lletres...

La pràctica:

Nosaltres a la classe de TIC, varem fer unes activitats relacionades amb les fruites. Un cop finalitzades, les varem penjar al blink, a la carpeta de gestió i informació.
L'exercici finalitzaria quan pengéssim aquestes activitats al blog, i era opcional fer unes de noves.

Jo amb la meva companya Maria Juarez varem fer dos activitats de nou, la primera era un puzzle d'associació , varem agafar una imatge d'un nen petit i la varem guardar a la carpeta del nostre pc, i a continuació varem fer l'activitat que us mostrarem a continuació, i la segona activitat era una activitat de parelles , varem agafar quatre imatges, una lluna, una estel, un sol i un nubol.
Varem possar tots els missatges corresponents, el temps, els intents màxims, varem posar tots els colors corresponents a les finestres, i varem possar tot el corresponia al plafó. Un cop ho teniem tot possat ens varem decidir a jugar i trobar totes les parelles,un cop varem acabar varem jugar i GUANYAR!

A classe de TIC varem poder penjar l'exercici a la carpeta que varem crear, però un cop ens em ajuntat a casa per fer les altres activitats ens hem trobat que tenim problemes per penjar-les, no podem accedir a la carpeta que varem penjar a WEBS, ja que l'ordinador no ens ho deixa obrir, nosé si ho podreu veure bé.
Si finalment ho podeu obrir des de les vostres cases , esperem que tots pogueu gaudir de les nostres activitats, i jugueu!

Els Diccionaris

A classe de comunicació oral i escrita vam treballar els següents diccionaris:
- Pompeu Fabra(1932)
Diccionari normatiu del català durant 63 anys fins que va apareixer el IEC.
- Joan Corominas (1977)
Diccionari etimològic de la llengua catalana (gran diversitat de diccionaris que el van agrupar en aquest).
- Gran enciclopèdia catalana(1968)
Recull en ordre alfabètic tot tipus d'entrades y diccionari lèxic.
- Institut estudis catalans (1907)
Diccionari normatiu sòlid, científic i solvent per a la llengua i la cultura.


L'activitat consistía en dividir-nos per grups i que cada grup treballés un dels diccionaris. El nostre grup vem fer l'IEC.
Primer s'havia de fer un resum de la història del diccionari, en segon lloc escriure un anunci publicitari fen publicitat sobre el nostre diccionari, en tercer lloc escriure un poema amb el significat de les paraules que vam trobar al diccionari i per últim escriure un diàleg en llenguatge quotidià, utilitzant les paraules que s'havien triat.
I un cop feta l'activitat cada grup ho havia d'exposar devant la resta de la classe.

Quadern de viatge: Línia-Color

Aquest treball d'Educació visual i plàstica és un segon recull dels treballs fets en l'assignatura durant el mes de Desembre.

Mi escuela sabe a naranja

No hi ha any sense refrany!

A comunicació vem fer un exercici que va consistir en crear el nostre refranyer a partir d'aquest llistat de refranys que ens va dir la Roser Ros:
- Qui llengua té, a Roma va.
- Parlant la gent s'enten.
- Qui s'espera es desespera.
- Qui presum, té el cap ple de fum.
- Qui menja sopes, se les pensa totes.
- Qui canta a la taula i es pixa al llit, no té el seny gaire aixerit.
- Dins el pot petit hi ha la bona confitura.
- Qui no s'arrisca, no pisca.
- Qui t'entengui que et compri.
- Qui vol presumir, ha de petir.

El meu refranyer:

- Qui menja sopes, no pisca.
- Dins el pot petit la gent s'enten.
- Qui t'entengui, té el cap ple de fum.
- Qui no s'arrisca, a Roma va.
- Qui vol presumir, es desespera.
- Qui canta a la taula i es pixa al llit, se les pensa totes.

Montatge audiovisual

A Seminari hem creat, en petit grup o en parelles, un montatge audiovisual amb els vídeos i les fotografies que havíem recollit durant la Setmana d'activitats extraordinàries.

La llegenda d' El Masnou

El següent treball l'he realitzat amb l'Andrea Figueras.
El treball consistia en buscar la llegenda d'un lloc determinat i fer un montatge visual; i exposar el treball final devant dels grups A i B i dels dos professors de les assignatures que avalurien el treball: TIC i Comunicació.

En primer lloc vem decidir fer el treball juntes perquè totes dues vivim al mateix poble. Aleshores vem organitzar-nos la feina.
Primer vem anar a la biblioteca pública per agafar informació, després per ampliar-ho vem anar al punt d'informació "La Gent del Masnou" on tres homes grans ens van proporcionar diferents anècdotes i llegendes del poble. Un cop obtinguda tota la informació vem fer un recull i vem crear la llegenda a partir d'una ja creada, complementant-la amb fets històrics.
En segon lloc vem grabar en vídeo els diferents llocs del poble que anomena la llegenda, per fer el montatge audiovisual amb el programa MovieMaker afegint el so del mar que vem baixar-nos d'una web.
Alhora de fer l'exposició vem repartir-nos la llegenda i disfrassar-nos de pescadors.
Un cop representada la llegenda, per penjar-ho al bloc hem introduït la nostra veu explicant la llegenda en el vídeo, deixant el so del mar com a fons.
I aquest és el resultat:

Concert d'orquestra simfònica

Treball Concert Orquestra

Cançó: Els hàbits

Surt el sol em diu bon dia
canta el gall i el pardal pía
llet i pa per esmorzar
i les dents m´he de rentar.

vinga vinga vinga
vinga vinga va
vinga vinga vinga
cap al cole hem d´anar!

A l’ escola fem cançons
tot cantant fem saltirons
i després vindrà el dinar
que per créixer cal menjar.

vinga vinga vinga
vinga vinga va
vinga vinga vinga
cap a casa hem d´anar!

Ara es l´hora de banyar
i després jugar i sopar
per que abans d´anar a dormir
dents ben netes i un pipí.

vinga vinga vinga
vinga vinga va
vinga vinga vinga
bona nit i fins dema!

Article de la revista DOM

A classe de Seminari vem estar treballant "els bits" i l'estimulació precoç de la intel.ligència dels infants. Per això vaig portar aquest article que parla d'un altre mètode d'estimulació i l'opinió personal de l'autor.

Conferència de Silvia Valdespino

El passat dia 10 vaig assistir a la conferència "Joc i Joguines" a càrrec de Silvia Valdespino Núñez, psicòloga infantil i professora de la UB.
La xarrada es va fer a l'escola Santa Mª del Pino (Alella) i estava orientada en els nens d'Infantil i 1er i 2n de Primària.
A continuació he recollit els apunts que vaig pendre sobre algunes de les coses que va dir:

Vikipedia

Vikipedia és una pàgina web que els usuaris poden editar. Serveix per a fer una tasca col.laborativa; els lectors poden ser editors i tothom pot aportar informació.

L'objectiu d'aquest treball consistia en que en grup féssim una intervenció a la "Viqipèdia" de dues formes:
- aportant més informació a un document ja existent.
- o cercant un nou punt d'informació.

Per començar, hem creat un grup de 4 persones (Andrea Marquier, Carolina Ramis, Maria Juarez i Andrea Figueras) on cada una de nosaltres, individualment, ens hem creat una compta a la Wikipedia. Seguidament el que vam fer va ser reunir-nos i buscar mes informació sobre l'aprenentatge virtual i vam anar
ampliant i modificant l'informació del document ja iniciat "Aprenentatge virtual." aportant cada una de les quatre diferent informació.
Dins de tot aquest treball, la meva aportació va ser la de donar informació sobre que és l’Aprenentatge virtual en una pàgina ja creada de wikipedia i després em fet un enllaç d’una paraula que no coneixíem anomenada “intranet”.

La Pantalla Digital Interactiva

A l'assignatura de Gestió de la informació vem treballar la Pantalla Digital Interactiva (PDI):

En primer lloc vem veure aquest vídeo, on nens de 4 anys fan servir la PDI a l'aula: Somos de 2º de infantil
A partir del video vem analitzar els avantatges d'aquesta eina de treball:
- tothom pot veure el que fan els altres.
- no sempre és per escriure, té moltes utilitats.
- es poden endreçar paraules o marcar.
- l'equipament és mínim.

Per fer els exercicis que ofereixen diferents webs cal el programa Smartnotebook.
Aquesta web és una de les que ofereixen jocs per PDI : edu365.cat

Els tres llenguatges

La setmana passada a classe de comunicació la Roser Ros va proposar fer un debat sobre els tres llenguatges: el poètic, el publicitari i el quotidià.
El grup A i el grup B ens vem dividir en tres subgrups, i cada subgrup havía de defensar el llenguate que per sorteig li havia tocat, a partir de la informació que prèviament havíem buscat a casa.
Per poder fer un debat amb fluidesa es van triar 3 moderadores, les quals controlaven i dirijíen el debat posant ordre, aclarint dubtes i plantejant preguntes per iniciar els diàlegs. I també es van triar dues persones del grup A i del grup B que feien d'escrivanes, les qual escrivien tot el que es comentava en el debat per tenir constància i comentar-ho en la propera classe.
El debat va concloure amb la intervenció de les moderadores de nou, dient que les tres llengues són iguals i que simplement tenen detalls que les diferèncien entre elles.

Els llenguatges:
- Poètic:
Té el caràcter, el to, la força d'inspiració, els principies i les regles propis de la poesia, tant pel que fa a l'essència com a les formes.
Serveix per transmetre determinats sentiments o estats d’ànim amb els seus sons i significats. Fent asociacions subjetives emprem les paraules amb major llibertat.
- Publicitari:
És una de les varietats del llenguatge que hem creat les persones. Va dirigit a un públic seleccionat perquè té uns interessos concrets; per aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges. Busca resposta amb un temps determinat i es caracteritzen fonamentalment perque busca la persuasió, és a dir convèncer algú de fer alguna cosa.
- Quotidià:
És un llenguatge que elimina tots aquells elements que no resulten de profit en l'acció comunicativa; és la manifestació més viva i espontània. Sempre tracta temes concrets i quotidians, de manera espontània i en un to informal. Té una major adaptació a la realitat social.

Educació i vida quotidiana

Aquest és un segon treball sobre el llibre de l'Eulàlia Bosch, que consisteix en triar les cinc cites que vulguem de diferents capítols i explicar què volen dir i quin significat tenen per mí.

Eines de suport al pensament: Els mapes conceptuals

Els Mapes Conceptuals juntament amb els Fluxogrames, és una eina per representar algun tema.
Tots contenen conceptes i connectors, els quals normalment fan l'acció.

He començat la pràctica llegint el bloc de gestió de l'assignatura per entendre millor què són els mapes conceptuals i he utilitzat el programa anomenat CMap Tools, el qual serveix per fer mapes conceptuals d'una manera molt senzilla.

El tema és un típic sopar de Nadal:
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12.

Eines de suport al pensament: Els fluxogrames

Els fluxogrames són la representació gràfica d'una seqüència de processos amb un inici i un desenllaç. Es poden treballar amb diferents eines però a classe hem utilitzat el Gliffy.

Es poden utilitzar en diferents àmbits, com per exemple:
- entendre un procés
- divulgar-lo
- dissenyar-ne un de nou
- també pot facilitar la comunicació entre les persones involucrades en aquest procés.



El tema és els exàmens:

Google Docs

Aquest programa és un servei gratuït que ofereix Google que permet crear en linia, compartir i publicar textos, presentacions i formularis i emmagatzemar els documents a Internet i no a l'ordinador, com es fa normalment, d'una manera molt més fàcil i amb més persones.

La persona que crea el document pot donar control sobre qui pot accedir als seus documents, en comptes d'adjuntar un document a un missatge de correu electrònic, s'adjunten diferents adreces de correu a un sol document, fent així que Google docs envii un missatge amb un enllaç segur i directe als destinataris corresponents. Clicant l'enllaç podran editar i desar on-line el document tots els membres del grup. Aquesta manera de treballar fa que quan algú del grup edita, tothom vegi aquests canvis, i com que només hi ha un document mai no existiran confusions entre diverses versions, ni es perdran els documents ja que tot estarà desat junt amb les seves versions anteriors a Internet.
Cal tenir en compte que podrem accedir a aquest documents atraves de qualsevol ordinador que estigui connectat en xarxa.
GoogleDocs no només ens serveix per a documents de text, sinó també per fulls de càlculs i presentacions.

Per conèixer millor aquest sistema el que hem fet és una practique a classe en grups:
- El primer exercici consistia en crear i compartir un document de text. Hem posat les nostres direccions juntament amb la del professor Jordi Simon, per tal de que nosaltres i ell puguem escriure i ampliar el document.
- El segon exercici era crear una presentació que l'havíem d'utilitzar-la com a eina de comunicació i compartir-la amb tots els membres del grup.
- El tercer exercici consistia en crear un full de càlcul i un formulari. La finalitat amb la que nosaltres utilitzem un full de càlcul és la de recollir dades numèriques per fer després càlculs i gràfiques a partir d'aquestes dades. Els fulls de càlcul de Google també es podem utilitzar per emprar i recollir informació a través de formularis. Prèviament, el que varem fer va ser crear un formulari amb preguntes de lo mes freqüents sobre el tema que tractàvem.
Una de nosaltres va enviar el formulari a totes les membres del grup per tal de poder-les contestar. Per últim el vam publicar.

Dos entorns per a l'educació infantil

Aquesta pràctica està menys orientada a la Gestió de la informació i més a l'educació infantil.
Es tracta d'aprofundir en dues portals educactives:
Edu365.cat i Educ@lia.

Conferència de MªCarmen Díez

Ahir a Seminari vem veure un vídeo sobre la conferència que va fer l'escriptora MªCarmen Díez el curs passat (2008-2009) en la facultat.
Vaig trobar-la molt interessant i per això vaig decidir pendre apunts d'algunes de les coses que va dir per arxivar-les.

">

Programari Lliure

Proposta de classe, a crear un Power Point on s'expliques que eren els programes lliures.
Per fer aquesta pràctica hem fet servir el capítol d'un llibre: "Iniciació al programari lliure". A més a més per aportar més informació a la pràctica, hem fet una petita aportació de mapes conceptuals amb el programa Cmaps tools; proposat en un altre apartat del bloc de gestió del Jordi Simón.

">

Etnopoesia

Etnopoesia és com s'anomena a la literatura oral.
És una manera de comunicar-se estètica, fent servir paraules per millorar el missatge. Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la seva literatura a través de la repetició dels textos, de les peces orals.
La repetició és la clau per la difusió i conservació dels textos. Necessitem tenir una part fixa i ser reconeguts, memoritzats.
L'etnopoètica és l'art verbal practicat per les persones que tenen improvització i es caracteritza principalment en:
- s'expressen a través de la paraula amb recursos del llenguatge poètic: metàfora, rima...
- són produïdes per persones amb habilitat comunicativa (competents)..
- permet improvitzar segons el moment i la interacció entre emissor i receptor.
- es dona entre les persones en la comunicació diària.
Les seves funcions són: entretenir, omplir temps lliure, educar, donar normes, criticar, reforçar la identitat social, cohesionar un grup i crear lligams de solidaritat.

Santa Cecília

El divendres 27 de Novembre alumnes de la facultat que aquest any será el seu darrer curs, van preparar un festival de comiat el dia de la música on van cantar, tocar i ballar un repertori molt variat de cançons. El concert va estar molt bé organitzat i tots vem disfrutar molt acompanyant-los cantant i ballant en algunes cançons.
En el seguent enllaç podreu veure el programa del concert amb tots els vídeos de les cançons, i seguidament un parell de fotografies que vaig fer. : http://grups.blanquerna.url.edu/m03/cecilia/09/index.htm

La setmana d'activitats extraordinàries

Aquest treball el vaig fer el passat dia 24 de nov. a classe d'educació visual i plàstica.
L'objectiu era plasmar les vivències, els pensaments, el que em va agradar, el que no... tot allò que vaig experimentar en la Setmana d'activitats culturals a partir de la línia, el traç i el gest amb tinta xina sobre paper blanc. Després vaig triar materials que tenien un simbolisme amb allò dibuixat i tot seguit ho vaig embolicar per fer una metàfora.
Jo vaig triar el paper groc perquè era una setmana que m'ilusionava, el llaç negre perqué simbolitza alguns detalls de la setmana que no em van agradar, i el comfeti vol dir que en general m'ho vaig passar molt bé.

Miquel Barceló - Paso doble

Aquesta publicació es tracta d'una vídeo que vem veure a classe de plàstica per donar per finalitzat el tema del fang, i que faltaria afegir en el Quadern de viatge.
Degut a la durada del vídeo, he preferit triar les imatges més representatives de l'obra.
Es titula "Paso doble" i els autors són Miquel Barceló i Josef Nadj.
L'obra la van representar al 60º Festival d'Avignon i es tracta d'un muro i part del terra de fang vermell sota una capa de fang blanc.
En primer lloc treballen el mural pel derrere amb les mans, després el terra amb eines, després incorporen formes del terra al mural llençant-les i per últim es posen fang vermell al cap i es formen "màscaras" amb les mans i un cop fetes les llencen al mural i s'en fan d'altres...

Seguidament veureu les imatges dels moments que us acabu de citar.
I si us interessa podeu veure l'obra complerta en aquest enllaç: Vídeo

Quadern de viatge

Aquest treball és un projecte proposat en l'assignatura de llenguatge visual i plàstic, on es recull tots els treballs, exercicis de classe i activitats fetes fins ara, és a dir, durant els mesos de Setembre, Octubre i Novembre.

Educació i vida quotidiana

Qui ets tú?

La Roser Ros va creure convenient modificar alguns detalls de la poesia "Qui ets tú?", i aquest és el nou resultat:


Qui sou tan petits? Quis sou tan aixerits?
Qui sou tan i tan menuts?
Sou noia o sou noi?

A l'hivern uns bons mitjons i us escalfeu,
i mai descuideu les ungles
que pintades us fan goig.
Si veieu que tot és moll, botes altes us cordeu.

Ven morenos sota el sol quan us destapeu
i amb pulseres brillants... presumiu.

Qui sou tan petits? Quis sou tan aixerits?
Qui sou tan i tan menuts?
Sou noia o sou noi?

Poema en la biblioteca

El següent exercici va ser proposat per la Roser Ros. Consisteix en construir un poema seguint unes pautes de joc: He hagut d’anar a la biblioteca i e triat un prestatge de llibres. Un cop triat he contat cinc llibres i el cinquè l’he agafat i l’he obert per la cinquena pàgina, he contat les frases i cada cinc frases l’escrivia com a vers del meu poema. I el resultat ha sigut aquest:


Conèixer les pròpies emocions
no és d'estranyar,
el resultat d'aquest treball, sens dubte,
un valuós material que ajudarà.

La trobada es va plantejar
en aquest sentit,
tal i com va afirmar
l'últim grup social pendent.

Participar és intervenir
el seu protagonisme també és necesari;
cal entendre als infants
és imprescindible sentir.

Treball Blogosfera

Resum i valoració
Ja fa uns dies el meu grup vem donar per finalitzat el treball de la "blogosfera" i ara explicaré quina va ser la meva tasca, cóm la vaig realitzar i una valoració personal.

Per començar el treball vem pensar un tema interessant, important i que alhora poguéssim obtenir molta informació. Finalment vem triar el tema de les drogues entre els adolescents i posant com a títol : "els adolescents consumeixen cànnabis".
En primer lloc l'Andrea Figueres va comentar en el seu blog; en segon lloc l'Andrea Marquiez va comentar en el blog de l'Andrea Figueres i afegí mes informació en el seu; en tercer lloc la
María Juàrez va continuar comentant-li i posant més informació en el seu blog; i ja per finalitzar el treball jo vaig comentar en el blog de la María Juarez i després vaig afegir més informació en el meu blog.
En el meu cas, vaig publicar una entrevista que em va soptar molt, dirigida a Chris Conrad, on hi defensa l’ús del cànnabis, amb l’objectiu d’obrir un debat, exposar opinions i concluir idees.

Quan vem fer els objectius del treball, d’un primer moment em van semblar molt difícils els conceptes i el treball a realitzar, però una vegada em vaig llegir i vaig entendre la definició de blogosfera i rellegir les entrades del bloc de l’assignatura, juntament amb l’ajuda de les companyes de grup, vaig entendre la finalitat del treball i la importància dels enllaços als blogs.
Tot i que em va costar al començament, he trobat molts aspectes positius en aquest treball i m’ha aportat nous coneixements.

OMNI

Aquest treball és una proposta del professor de llenguatge músical; consisteix en fer un Objecte Musical No Identificat (OMNI), és a dir un instrument de qualsevol tipus amb les nostres mans, partint d'un real i afegint imaginació.
A continuació teniu la fitxa tècnica del meu omni i seguidament un vídeo on es pot veure l'instrument i es pot sentir el so que fa:

Fitxa tècnica

Nom: “Baixou”

Classificació:
- sistema científic: cordòfon
- sistema tradicional: instrument de corda

Material utilitzat:
- Ou de poliespan (20 cm.)
- Ou de poliespan (10 cm.)
- Llàmina de fusta (1 m.)
- 4 gomes de pollastre
- Cola per fusta i plàstic transparent
- Cartró (20 cm.)
- Tisores, serra i paper d’escata
- Pintura acrílica vermella i groga

Descripció de la construcció:
En primer lloc he tallat amb una serra l’ou de poliespan de 20 cm. per la meitat i50 cm. de la llàmina de fusta.
Després en la part superior de l’ou he tallat uns 2 cm. de profunditat de la mateixa amplada que la llàmina per enganxar-la com el màstil del baix. Amb la fusta que m’ha sobrat he tallat dos troços de 5 cm. per fer de pon i cordar les gomes de pollastre que faran de cordes. He fet quatre forats als dos pons, he passat les cordes i tot i fer uns quants nusos he posat cola transparent per assegurar la tensió de les cordes. Mentre s’ha secat la cola de les cordes he fet la base de l’ou fent-lo servir de plantilla i amb un llapis he marcat la silueta al cartró, després ho he retallat amb tisores i també li he retallat dos “f” per la sonorització; i per últim amb la mateixa cola ho he enganxat.
He pintat tota la capsa del baix de color groc i un cop assecada he enganxat el màstil a l’ou i el mecanisme de les cordes al màstil.
Per últim, he afegit un toc “omni” pintant l’ou de 10 cm. de color vermell i enganxant-lo en la punta del màstil.

Manual d’instruccions (Com es toca?):
Es toca recolzant la capsa del baix per sota el pit, amb la mà esquerra es fan els acords i amb el dit polze de la mà dreta es toquen les cordes, aconseguint un so greu com el d’un baix.

Qui ets tú?

Aquest escrit és un altre dels exercicis de la professora Roser Ros; poesia descrivint alguna persona de la classe a partir d'haver-li fet un parelll o tres fotografies.
Pot ser que algú se senti eludit...


Quí sou tan petits?
Quí sou tan menuts?
Quí sou tan aixerits?

A l’hivern us poseu mitjons, per tapau-se els talons.

…Sou un noi?

Si veieu que tot és moll, us cordeu botes fins els gunolls

No sou noi…

A l’estiu presumiu llampants, i el dret es corda una pulsera brillant

No sou noi…Quí sou?

Quí sou tan petits?
Quí sou tan menuts?
Quí sou tan aixerits?
PEUS...

Pràctica d'imatge

A classe de Gestió de la informació i TIC hem treballat un nou concepte: "la imatge digital". Mitjançant el programa Gimp (programa lliure per manipular imatges) hem après a fer diferents modificacions a les imatges, tècniques com la reducció de la imatge, canviar el pes, seleccionar només una part de la fotografia, eliminar algun objecte de la imatge, fer retocs, etc.
Apartir d'una fotografia de Menorca he fet algunes de les modificacions apreses.


FOTOGRAFIA ORIGINAL




FRAGMENT DE LA IMATGE ORIGINAL
A partir de la imatge original he seleccionat una part de la fotografia. El resultat que ens queda és una nova fotografia amb un enfocament diferent.


REDUCCIÓ DE PÍXELS (400)
Per reduir el número de píxels anem a "Imatge" i "Escalar la imatge", variem l'amplada a 400 píxels, ho desem i la mida de la fotografia queda reduïda a 400 x 221 píxels. Aquesta modificació és molt útil per penjar fotografies al bloc o a webs, ja que triga molt menys en descarregar-se la imatge i es veu igual de bé.



ELIMINACIÓ D'ELEMENTS DE L'IMATGE
Per últim, mitjançant l'eina de "Seleccionar" podem treure elements que volguem de la imatge. En aquest cas he eliminat dos vaixells del mar del costat esquerra i les palmeres del mitg. Seleccionem la part de fotografia que volia posar en substitució de l'element que eliminarem, el copiem (ctrl + c), i després l'enganxem (ctrl + v). Finalment només cal arrossegar aquest fragment que hem copiat sobre la part de la imatge que volem eliminar, i fem doble clic per obtenir la nova imatge.
Per perfilar-ho del tot he utilitzat l'eina del clonador i la del llapis.

A l'Auditori!

El passat divendres 23 un grup de la classe vem assistir a un concert d'orquestra simfònica "Schumann contra la bogeria" dirgit per Paul Mann.

El motiu pel qual vem anar és fer un treball, que més endevant haurem de lliurar, que consisteix en analitzar diferents aspectes relacionats amb L'Auditori, la sala del concert, els músics, els oients, etc. i que van provocar-nos molta atenció.

Les tres velletes

El passat dia 14 la Roser Ros a classe de Comunicació ens va contar una metàfora per explicar el camí que fan les històries per arribar a les persones...

Tracte de tres velletes tan velletes que el nas els arribava a les barbetes. Tres velletes que fan arrivar les històries muntades en tres cavalls que corren més depressa que el pensament. La gent les rep, les pensa, les fa servir, les explica, les canvia... Aquestes tres velletes són:
La Oída: tímida i treballa quan vol, es deixa emportar per uns estímols que no posem sempre en marxa voluntàriament, però la Oída no sap treballar sense una altre velleta, la memòria.
La Memòria: no surt mai de casa, és molt familiar i no li agrada ensenyar-se perqué hi ha una altra velleta que es mostra per ella, la veu.
La Veu: s'encarrega de comunicar als altres, és aparentment la més exterior del pensament però la que triga més. Les altres dues fan de magatzem. La Veu utilitza el llenguatge per exterioritzar tot allò que ha estat guardat. És una fabricació física que no pots emportar-te, però pots escoltar-la. I només existeix si existeix un cos que personalitza el que diu la Veu amb un acompanyament corporal sileciós. El moviment més important és el fet amb les mans.
La Veu està tancada en una capsa i dos llacets que són les mans.

Treball Blogosfera: Entrevista a Chris Conrad

Aquesta entrevista la he publicat perquè he trobat interessant un video que he trobat en el blog de la María Juarez que tracta sobre els fumadors de Cannabis.

Dono a conèixer una entrevista a Chris Conrad, un escriptor i activista americà, expert consultor de la Suprema Cort de Justicía de California i autor del llibre "Cannabis per a la salut", i a la seva dona Mikki Norris. Tots dos viatgen pel món per proclamar els beneficis de la marihuana i donen la seva visió sobre la legalització i el que creuen que els pares hauríen d'explicar als seus fills sobre aquesta droga.
L'he volgut publicar perquè és un punt de vista diferent al que solem estar acostumats, en aquest cas l'entrevistat està a afavor del consum i trobu interressant fer aquesta publicació per rebre comentaris amb diferents opinions.



CHRIS CONRAD, CONSULTOR DE LA CORTE DE CALIFORNIA,
DEFIENDE EL USO DE CANNABIS

“Nadie murió por fumar marihuana”

Sostiene que es menos nociva que el consumo de alcohol y menos adictiva que el café. Recomienda hablarles con claridad a los jóvenes y cree que debería ser legal a partir de los 18 años. Admite que el uso excesivo puede tener consecuencias.

–¿Qué es lo peligroso de fumar marihuana?

Ch. C.: –La mayoría de las consecuencias son psicológicas y dependen de cada persona. Si se consume demasiado, puede producir bronquitis, pero hay gente que fuma 14 gramos por día y no tiene problemas, salvo los 100 dólares que debe invertir para comprar semejante cantidad.
M. N.: –La gente que fuma mucho, puede transformarse en un poco paranoica. Eso pasa cuando, por fumar, les da hambre y comen demasiado, porque la digestión les puede llevar cerca de una hora. Entonces el corazón late más fuerte.

–¿Se puede comparar con el alcohol o el tabaco?

Ch. C.: –El cannabis es mucho menos peligroso. Nunca nadie murió a causa de la marihuana en la historia del mundo. Cuando la sociedad acepte el cannabis, habrá todavía menos problemas, porque más gente la usará en lugar de usar alcohol, que causa muchos inconvenientes físicos y también familiares. El único problema que vemos con la marihuana es que algunas vidas quedan destruidas por el sistema carcelario, que detiene a quienes la fuman.

–¿Es adictiva?

Ch. C.: –Físicamente no, pero puede convertirse en un hábito. Es menos adictiva que el café. –

-¿Cuál es su uso medicinal?

M. N.: –Hay jóvenes enfermos de cáncer, o con desorden de atención, y la marihuana les calma los dolores y les permite focalizar. En los lugares que se logró la legalización medicinal, como California, la gente joven está menos interesada en consumirla. Lo toman como un asunto entre doctores y enfermos.

–¿Qué piensan del consumo en menores de edad?

Ch. C.: –La marihuana da placer, pero hay que usarla de un modo responsable. Lo peor es decirles a los chicos que usar marihuana los llevará a consumir otras drogas o mentirles en las consecuencias, porque después empiezan a consumir y adoptan estas identidades por una cuestión psicológica.
M. N.: –Nosotros creemos que es mejor educar a la gente joven acerca de que el cannabis es algo de adultos, como el sexo o tomar alcohol. Yo creo que podría ser legal a partir de los 18 años. Es importante que exista una educación honesta sobre drogas. Ahora tenemos una basada en el miedo.

–¿Está bien llamarla “droga”?

Ch. C.: –Yo llamo “droga” al café y al azúcar. Droga es cualquier sustancia que genere cambios en el comportamiento biológico. Llamarla así es un problema, porque para algunos es un sacramento religioso y para otros, un pasatiempo. Depende del contexto.

–¿Qué piensan del cambio que se discute en la legislación argentina?

Ch. C.: –Creo que la Corte está acertada en el tema de los derechos humanos. Una persona debería estar habilitada a tomar sus propias decisiones sobre lo que pone en su cuerpo. En los Estados Unidos hay muchos estudios al respecto, pero igual la Corte no cambia la ley.
M. N.: –En la medida en que no estemos molestando a nadie, tenemos que tener ese derecho. Yo creo que debería estar controlada y que habría que pagar impuestos por ella, como con el alcohol. Así ayudarían a chequear el cultivo, sin pesticidas y contaminación, y sería mejor para la salud.

Edu3.cat

Presentació

Benvinguts al meu blog! Sóc una estudiant que he iniciat el Grau d'Educació Infantil a la Balnquerna de Barcelona. El motiu de que hagi creat un blog és perque consisteix en un exercici de classe, concretament de l'assigntaura Gestió de la Informació i TIC, i alhora també em serveix per alguna altra.