OMNI

Aquest treball és una proposta del professor de llenguatge músical; consisteix en fer un Objecte Musical No Identificat (OMNI), és a dir un instrument de qualsevol tipus amb les nostres mans, partint d'un real i afegint imaginació.
A continuació teniu la fitxa tècnica del meu omni i seguidament un vídeo on es pot veure l'instrument i es pot sentir el so que fa:

Fitxa tècnica

Nom: “Baixou”

Classificació:
- sistema científic: cordòfon
- sistema tradicional: instrument de corda

Material utilitzat:
- Ou de poliespan (20 cm.)
- Ou de poliespan (10 cm.)
- Llàmina de fusta (1 m.)
- 4 gomes de pollastre
- Cola per fusta i plàstic transparent
- Cartró (20 cm.)
- Tisores, serra i paper d’escata
- Pintura acrílica vermella i groga

Descripció de la construcció:
En primer lloc he tallat amb una serra l’ou de poliespan de 20 cm. per la meitat i50 cm. de la llàmina de fusta.
Després en la part superior de l’ou he tallat uns 2 cm. de profunditat de la mateixa amplada que la llàmina per enganxar-la com el màstil del baix. Amb la fusta que m’ha sobrat he tallat dos troços de 5 cm. per fer de pon i cordar les gomes de pollastre que faran de cordes. He fet quatre forats als dos pons, he passat les cordes i tot i fer uns quants nusos he posat cola transparent per assegurar la tensió de les cordes. Mentre s’ha secat la cola de les cordes he fet la base de l’ou fent-lo servir de plantilla i amb un llapis he marcat la silueta al cartró, després ho he retallat amb tisores i també li he retallat dos “f” per la sonorització; i per últim amb la mateixa cola ho he enganxat.
He pintat tota la capsa del baix de color groc i un cop assecada he enganxat el màstil a l’ou i el mecanisme de les cordes al màstil.
Per últim, he afegit un toc “omni” pintant l’ou de 10 cm. de color vermell i enganxant-lo en la punta del màstil.

Manual d’instruccions (Com es toca?):
Es toca recolzant la capsa del baix per sota el pit, amb la mà esquerra es fan els acords i amb el dit polze de la mà dreta es toquen les cordes, aconseguint un so greu com el d’un baix.

Qui ets tú?

Aquest escrit és un altre dels exercicis de la professora Roser Ros; poesia descrivint alguna persona de la classe a partir d'haver-li fet un parelll o tres fotografies.
Pot ser que algú se senti eludit...


Quí sou tan petits?
Quí sou tan menuts?
Quí sou tan aixerits?

A l’hivern us poseu mitjons, per tapau-se els talons.

…Sou un noi?

Si veieu que tot és moll, us cordeu botes fins els gunolls

No sou noi…

A l’estiu presumiu llampants, i el dret es corda una pulsera brillant

No sou noi…Quí sou?

Quí sou tan petits?
Quí sou tan menuts?
Quí sou tan aixerits?
PEUS...

Pràctica d'imatge

A classe de Gestió de la informació i TIC hem treballat un nou concepte: "la imatge digital". Mitjançant el programa Gimp (programa lliure per manipular imatges) hem après a fer diferents modificacions a les imatges, tècniques com la reducció de la imatge, canviar el pes, seleccionar només una part de la fotografia, eliminar algun objecte de la imatge, fer retocs, etc.
Apartir d'una fotografia de Menorca he fet algunes de les modificacions apreses.


FOTOGRAFIA ORIGINAL




FRAGMENT DE LA IMATGE ORIGINAL
A partir de la imatge original he seleccionat una part de la fotografia. El resultat que ens queda és una nova fotografia amb un enfocament diferent.


REDUCCIÓ DE PÍXELS (400)
Per reduir el número de píxels anem a "Imatge" i "Escalar la imatge", variem l'amplada a 400 píxels, ho desem i la mida de la fotografia queda reduïda a 400 x 221 píxels. Aquesta modificació és molt útil per penjar fotografies al bloc o a webs, ja que triga molt menys en descarregar-se la imatge i es veu igual de bé.



ELIMINACIÓ D'ELEMENTS DE L'IMATGE
Per últim, mitjançant l'eina de "Seleccionar" podem treure elements que volguem de la imatge. En aquest cas he eliminat dos vaixells del mar del costat esquerra i les palmeres del mitg. Seleccionem la part de fotografia que volia posar en substitució de l'element que eliminarem, el copiem (ctrl + c), i després l'enganxem (ctrl + v). Finalment només cal arrossegar aquest fragment que hem copiat sobre la part de la imatge que volem eliminar, i fem doble clic per obtenir la nova imatge.
Per perfilar-ho del tot he utilitzat l'eina del clonador i la del llapis.

A l'Auditori!

El passat divendres 23 un grup de la classe vem assistir a un concert d'orquestra simfònica "Schumann contra la bogeria" dirgit per Paul Mann.

El motiu pel qual vem anar és fer un treball, que més endevant haurem de lliurar, que consisteix en analitzar diferents aspectes relacionats amb L'Auditori, la sala del concert, els músics, els oients, etc. i que van provocar-nos molta atenció.

Les tres velletes

El passat dia 14 la Roser Ros a classe de Comunicació ens va contar una metàfora per explicar el camí que fan les històries per arribar a les persones...

Tracte de tres velletes tan velletes que el nas els arribava a les barbetes. Tres velletes que fan arrivar les històries muntades en tres cavalls que corren més depressa que el pensament. La gent les rep, les pensa, les fa servir, les explica, les canvia... Aquestes tres velletes són:
La Oída: tímida i treballa quan vol, es deixa emportar per uns estímols que no posem sempre en marxa voluntàriament, però la Oída no sap treballar sense una altre velleta, la memòria.
La Memòria: no surt mai de casa, és molt familiar i no li agrada ensenyar-se perqué hi ha una altra velleta que es mostra per ella, la veu.
La Veu: s'encarrega de comunicar als altres, és aparentment la més exterior del pensament però la que triga més. Les altres dues fan de magatzem. La Veu utilitza el llenguatge per exterioritzar tot allò que ha estat guardat. És una fabricació física que no pots emportar-te, però pots escoltar-la. I només existeix si existeix un cos que personalitza el que diu la Veu amb un acompanyament corporal sileciós. El moviment més important és el fet amb les mans.
La Veu està tancada en una capsa i dos llacets que són les mans.

Treball Blogosfera: Entrevista a Chris Conrad

Aquesta entrevista la he publicat perquè he trobat interessant un video que he trobat en el blog de la María Juarez que tracta sobre els fumadors de Cannabis.

Dono a conèixer una entrevista a Chris Conrad, un escriptor i activista americà, expert consultor de la Suprema Cort de Justicía de California i autor del llibre "Cannabis per a la salut", i a la seva dona Mikki Norris. Tots dos viatgen pel món per proclamar els beneficis de la marihuana i donen la seva visió sobre la legalització i el que creuen que els pares hauríen d'explicar als seus fills sobre aquesta droga.
L'he volgut publicar perquè és un punt de vista diferent al que solem estar acostumats, en aquest cas l'entrevistat està a afavor del consum i trobu interressant fer aquesta publicació per rebre comentaris amb diferents opinions.



CHRIS CONRAD, CONSULTOR DE LA CORTE DE CALIFORNIA,
DEFIENDE EL USO DE CANNABIS

“Nadie murió por fumar marihuana”

Sostiene que es menos nociva que el consumo de alcohol y menos adictiva que el café. Recomienda hablarles con claridad a los jóvenes y cree que debería ser legal a partir de los 18 años. Admite que el uso excesivo puede tener consecuencias.

–¿Qué es lo peligroso de fumar marihuana?

Ch. C.: –La mayoría de las consecuencias son psicológicas y dependen de cada persona. Si se consume demasiado, puede producir bronquitis, pero hay gente que fuma 14 gramos por día y no tiene problemas, salvo los 100 dólares que debe invertir para comprar semejante cantidad.
M. N.: –La gente que fuma mucho, puede transformarse en un poco paranoica. Eso pasa cuando, por fumar, les da hambre y comen demasiado, porque la digestión les puede llevar cerca de una hora. Entonces el corazón late más fuerte.

–¿Se puede comparar con el alcohol o el tabaco?

Ch. C.: –El cannabis es mucho menos peligroso. Nunca nadie murió a causa de la marihuana en la historia del mundo. Cuando la sociedad acepte el cannabis, habrá todavía menos problemas, porque más gente la usará en lugar de usar alcohol, que causa muchos inconvenientes físicos y también familiares. El único problema que vemos con la marihuana es que algunas vidas quedan destruidas por el sistema carcelario, que detiene a quienes la fuman.

–¿Es adictiva?

Ch. C.: –Físicamente no, pero puede convertirse en un hábito. Es menos adictiva que el café. –

-¿Cuál es su uso medicinal?

M. N.: –Hay jóvenes enfermos de cáncer, o con desorden de atención, y la marihuana les calma los dolores y les permite focalizar. En los lugares que se logró la legalización medicinal, como California, la gente joven está menos interesada en consumirla. Lo toman como un asunto entre doctores y enfermos.

–¿Qué piensan del consumo en menores de edad?

Ch. C.: –La marihuana da placer, pero hay que usarla de un modo responsable. Lo peor es decirles a los chicos que usar marihuana los llevará a consumir otras drogas o mentirles en las consecuencias, porque después empiezan a consumir y adoptan estas identidades por una cuestión psicológica.
M. N.: –Nosotros creemos que es mejor educar a la gente joven acerca de que el cannabis es algo de adultos, como el sexo o tomar alcohol. Yo creo que podría ser legal a partir de los 18 años. Es importante que exista una educación honesta sobre drogas. Ahora tenemos una basada en el miedo.

–¿Está bien llamarla “droga”?

Ch. C.: –Yo llamo “droga” al café y al azúcar. Droga es cualquier sustancia que genere cambios en el comportamiento biológico. Llamarla así es un problema, porque para algunos es un sacramento religioso y para otros, un pasatiempo. Depende del contexto.

–¿Qué piensan del cambio que se discute en la legislación argentina?

Ch. C.: –Creo que la Corte está acertada en el tema de los derechos humanos. Una persona debería estar habilitada a tomar sus propias decisiones sobre lo que pone en su cuerpo. En los Estados Unidos hay muchos estudios al respecto, pero igual la Corte no cambia la ley.
M. N.: –En la medida en que no estemos molestando a nadie, tenemos que tener ese derecho. Yo creo que debería estar controlada y que habría que pagar impuestos por ella, como con el alcohol. Así ayudarían a chequear el cultivo, sin pesticidas y contaminación, y sería mejor para la salud.

Edu3.cat